Min Turab

‘Min Turab’ (2007-2016)

In the Arab countries of the Persian Gulf region, any remark about the future tends to be appended with the expression ‘In sha Allah,’ which denotes hope and desire for something to happen, God willing.

The huge influx of capital thanks to natural resources, economic globalization and tourism and the corresponding arrival of new technology have combined to bring new ways of living to these countries, customs that belong more to the digital era than to the austere nomadic culture of the Bedouins that populated the Arabian Peninsula. As a result, countries like Saudi Arabia, Qatar, Bahrein, United Arab Emirates and Oman have undergone a radical process of transformation, not just of their societies and cultures, but also of their landscapes and aesthetics.

The project ‘Inshallah’ documents this urban and interurban mutation. The traditional customs of Islam exist alongside postmodern spaces, while historic landscapes are influenced by new technologies. Roger Grasas presents a conceptual vision of contemporary spaces in order to explore ideas of what is “strange” and what is “sophisticated” in this new Arab landscape, where the past and the future fuse together to wipe out the present.

INSHALLAH (2007-2016)

En los países árabes de la región del Golfo Pérsico cualquier comentario referido al futuro suele acompañarse del término In sha Allah, el cual denota anhelo y esperanza de que un acontecimiento ocurra, si tal es la voluntad de Alá.

La masiva llegada de ingresos gracias a los recursos naturales, la mundialización de la economía y el turismo, así como la correspondiente importación de tecnología han generado, en estos países, nuevos modos de vida, más propios de la era digital que de la austera cultura nómada de los beduinos originarios de la península arábiga. Como consecuencia de todo esto, países como Arabia Saudí, Qatar, Bahrain, Emiratos Árabes y Omán han experimentado un radical proceso de transformación, no solo social y cultural, sino también paisajística y estética.

El proyecto Inshallah documenta esta mutación urbana e interurbana. Las costumbres ancestrales del Islam conviven con espacios postmodernos a la vez que sus paisajes históricos reciben la influencia de las nuevas tecnologías. A través de una visión conceptual de los espacios contemporáneos, Roger Grasas explora las ideas de «lo extraño» y «lo sofisticado» en el nuevo paisaje árabe, donde el pasado y el futuro se funden para anular el presente.

INSHALLAH (2007-2016)

Als països àrabs de la regió del Golf Pèrsic qualsevol comentari referit al futur sol anar acompanyat del terme In sha Allah, que denota anhel i esperança que un esdeveniment ocorri, si aquesta és la voluntat d’Alà.

La massiva arribada d’ingressos gràcies als recursos naturals, la mundialització de l’economia i el turisme, i també la corresponent importació de tecnologia han generat, en aquests països, noves formes de vida, més pròpies de l’era digital que de l’austera cultura nòmada dels beduïns originaris de la península aràbiga. Com a conseqüència de tot això, països com Aràbia Saudita, Qatar, Bahrain, els Emirats Àrabs i Oman han experimentat un radical procés de transformació, no només social i cultural, sinó també paisatgística i estètica.

El projecte Inshallah documenta aquesta mutació urbana i interurbana. Els costums ancestrals de l’Islam conviuen amb espais postmoderns alhora que els seus paisatges històrics reben la influència de les noves tecnologies. A través d’una visió conceptual dels espais contemporanis, Roger Grasas explora les idees d’allò «estrany» i d’allò «sofisticat» en el nou paisatge àrab, on el passat i el futur es fonen per anular el present.

Min Turab [2005-2015]

Giclée Print with pigmented inks on cotton paper

80 x 80 cm

Edition of 5