PUBLICATIONS

Ras al Khaima, United Arab Emirates

Min Turab x Roser Cambray

Min Turab

En poques dècades els països àrabs de la regió del Golf han experimentat una mutació dels seus paisatges a causa de l’augment dels ingressos generats pels recursos naturals, la globalització o el turisme de masses. Així, en un interval relativament curt de temps s’ha passat del nomadisme dels ‘beduïns’ a una societat urbana i ultra tecnològica. En Min Turab -expressió àrab que traduït literalment vol dir de la terra- Roger Grasas documenta meticulosament aquesta transformació que fluctua d’una civilització tradicional i austera a una cultura postmoderna molt influenciada pel capitalisme i la societat de consum.
Partint de la idea del viatge com a mètode artístic, les seves fotografies són reflex de la dualitat natura-tecnologia, on l’antic i el nou es troben i es dilueixen. Aquesta tensió es reprodueix tant en els vasts paisatges del desert com en les imatges de ciutats, on passat i futur, es comprimeixen al seu torn en el present. Paisatges de l’Aràbia Saudita, Oman, Bahrain, Kuwait, Emirats Àrabs o Qatar es mimetitzen en un binomi natural-irreal que gairebé no permet desxifrar en quin país ens trobem, conformant la idea de deriva en el viatge. Una deriva sense destí final, que porta l’autor a la recerca de noves situacions i experiències.
De forma onírica, Roger Grasas reflexiona al voltant dels conceptes de real i irreal, provocant incertesa en l’espectador, el qual es pregunta què està passant a la imatge. Sense gairebé presència humana, les seves fotografies mostren l’empremta de la societat de consum en el paisatge, buscant alhora la bellesa del que és estrany. Aquest concepte es percep per exemple en les imatges on la tecnologia es camufla hàbilment a la natura generant inquietud i submergint l’espectador en múltiples interpretacions. Amb fina ironia, l’autor fixa la seva mirada en la idea de simulacre expressada per Baudrillard:
«Si en el simulacre la realitat està desapareixent, no és causa de la seva absència; és més, hi ha massa realitat. I és aquest excés de realitat el que posa fi a la realitat»
Aquesta mateixa idea de simulacre la trobem en els murs decorats de les ciutats o en els interiors que exhalen una sofisticació banyada amb un cert gust per l’hiperrealisme. Una estètica impregnada d’escenificació i artifici que ens parla d’una societat que, igual que els seus paisatges, està en procés de transformació.
La subtilesa és un altre dels trets essencials de Min Turab: un castell de cartró-pedra o un vaixell abandonat al mig del desert són signes i objectes de naturalesa diferent que confonen i contribueixen a la sensació d’estranyesa en qui els mira. Aquesta conjugació d’elements oposats potencia la idea d’un món somiat que succeeix en un espai no concret i en un temps indefinit.
La contemplació de la constel·lació visual i conceptual que ens proposa l’obra de Roger Grasas ens parla de la colonització tecnològica dels paisatges contemporanis i l’estranyament de l’ésser humà en la societat

digital dels països àrabs de la regió del Golf d’Aràbia. Les seves imatges d’arquitectures silencioses i interiors desolats conviden a la reflexió sense emetre un posicionament previ, deixant via lliure a les múltiples interpretacions que connecten amb el propi imaginari de qui les mira.

Roser Cambray  
Comissària de l’exposició

In the space of a few short decades, the landscapes of the Gulf region and the arabian peninsula have undergone a wholesale mutation driven by increased income from the export of natural resources (oil and gas specially), globalization, coca-colonization and mass tourism. Over a relatively short period, then, these countries have seen a great transformation, moving from the nomadic lifestyle of the Bedouin tribes to a hi-tech urban society. The exposition takes as its title the arabic expression Min Turab, meaning “from the land”, and in it Roger Grasas offers his meticulous observation of this process of transformation and of the oscillations between two poles: an austere, traditional civilization on one extreme, and a postmodern culture under the powerful influence of capitalism and consumerism on the other.

Founded on the idea of travel as an artistic method, these photographs hold up a mirror to the dyad of nature and technology in a place where the old and the new come together and the lines between them blur. This tension is evident both in the vast desert landscapes and in the images of cities, where the past and the future are compressed into the close quarters of the present.
These representations of the landscapes of Saudi Arabia, Oman, Bahrain, Kuwait, United Arab Emirates and Qatar throw into sharp relief the binary opposition of the natural and the unreal in a way that makes it hard for us to tell quite which country we are in. This sense of dislocation feeds into this idea of travel as an artistic dérive, the author drifting with no particular destination in mind, in search of new situations and experiences.

In these dreamlike images, Roger Grasas reflects on the concepts of the real and the unreal, with viewers left uncertain as to what is really going on. Almost completely lacking in human presence, these photographs show the mark left upon the landscape by consumer society at the same time as they seek out the beauty in strangeness. This is palpable, for example, in the images that show how technology blends in with its natural surroundings, leaving viewers uneasy and forcing them to negotiate between multiple interpretations. With a dry wit, the artist focuses his gaze on the idea of the simulacrum, as expressed by Baudrillard:

“If in the simulacrum reality is vanishing, this is not the cause of the absence of reality. In fact, there is too much reality, and it is this excess of reality that puts an end to reality.”

This very idea of the simulacrum finds expression in the decorated city walls, and in the shots of interiors that give off an air of sophistication, one that carries along with it a strong whiff of a certain kind of hyperrealism. This aesthetic is imbued with spectacle and artifice, revealing to us a society that is in as much of a process of transformation as the surrounding landscape.
Min Turab is also marked by its subtlety: a movie backlot castle and an abandoned boat in the middle of the desert may present a sharp contrast, but they both act as signs and objects that add to viewers’ feelings of confusion and strangeness. This conjugation of opposing elements underlines the idea of a dream world that occupies no particular place or time.
The visual and conceptual glimpses of the world that Roger Grasas’s work offers us document the colonization of contemporary landscapes by technology and the alienation of human beings in the digital societies of the Arabian Gulf countries. These images of silent architecture and desolate interiors do not offer viewers any pat conclusions, but rather invite them to reflect and leave the way clear for a multiplicity of interpretations that connect with viewers’ own imaginary.

Roser Cambray

En pocas décadas los países árabes de la región del Golfo han experimentado una mutación de sus paisajes debido  al aumento de los ingresos generados por los recursos naturales, la globalización o el turismo de masas. Así, en un intervalo relativamente corto de tiempo se ha pasado del nomadismo de los ‘beduinos’ (en árabe  moradores del desierto)  a una sociedad urbana y ultra tecnológica. En Min Turab –expresión árabe cuya traducción literal es de la tierra- Roger Grasas documenta meticulosamente esta transformación que fluctúa de una civilización tradicional y austera a una  cultura postmoderna muy influenciada por el capitalismo y la sociedad de consumo.

Partiendo de la idea del viaje como método artístico, sus fotografías son  reflejo de la dualidad naturaleza-tecnología, donde lo antiguo y lo nuevo se encuentran y se diluyen. Esta tensión se reproduce tanto en los vastos paisajes del desierto como en las imágenes de ciudades, donde pasado y futuro, se comprimen a su vez en el presente. Paisajes de Arabia Saudí, Omán, Bahréin, Kuwait, Emiratos Árabes o Qatar se mimetizan en un binomio natural-irreal que casi no permite descifrar en qué país nos encontramos, conformando la idea de deriva en el viaje. Una deriva sin destino final, que lleva al autor a la búsqueda de nuevas situaciones y experiencias.

De forma onírica, Roger Grasas reflexiona entorno a los conceptos de real e irreal, provocando incertidumbre en el espectador, el cual se pregunta qué está sucediendo en la imagen. Sin casi presencia humana, sus fotografías muestran la huella de la sociedad de consumo en el paisaje, buscando a la vez la belleza de lo extraño. Este concepto se percibe por ejemplo en las imágenes donde la tecnología se camufla hábilmente en la naturaleza generando inquietud y sumergiendo al espectador en múltiples interpretaciones. Con fina ironía, el autor fija su mirada en la idea de  simulacro expresada por Baudrillard:

«si en el simulacro lo real está desapareciendo, no es debido a su ausencia; es más, hay demasiada realidad. Y es este exceso de realidad lo que pone fin a la realidad»

Esta misma idea de simulacro la encontramos en los muros decorados de las ciudades o en  interiores que exhalan una sofisticación bañada de cierto gusto por el hiperrealismo. Una estética impregnada de escenificación y artificio que nos habla de una sociedad que, al igual que sus paisajes, está en proceso de transformación.

La sutileza es otro de los rasgos esenciales de Min Turab: un castillo de cartón-piedra o un barco abandonado en medio del desierto son signos y objetos de naturaleza distinta que confunden y contribuyen a la sensación de extrañeza en quien los mira. Esta conjugación de elementos opuestos potencia la idea de un mundo soñado que se sucede en un espacio no concreto y en un tiempo indefinido.

La contemplación de la constelación visual y conceptual que nos propone la obra de Roger Grasas nos habla de la colonización tecnológica de los paisajes contemporáneos y del extrañamiento del ser humano en la sociedad digital de los países árabes de la región del Golfo de Arabia. Sus imágenes de arquitecturas silenciosas e interiores desolados invitan a la reflexión sin emitir un posicionamiento previo, dejando vía libre a las múltiples interpretaciones que conectan con el propio imaginario de quien las mira.

Roser Cambray  (Comisaria)